Iván de la Nuez / Director de La Virreina Centre de la Imatge

“El món de l’art és gairebé sectari”

QUADERN EL PAÍS, dijous 20 de març de 2008

Israel Punzano

L’assagista i crític d’art Iván de la Nuez (L’Havana, 1964) ha estat l’encarregat de transformar la Virreina en el Centre de la Imatge, un espai expositiu consagrat ara a la fotografia i el món audiovisual. De la Nuez enyora els seus anys de freelance: “Tothom té un treball i una passió. El meu treball és la Virreina”, diu amb sinceritat.

Pregunta. En què consisteix el projecte de convertir la Virreina en Centre de la Imatge? Quan es notarà el canvi?

Resposta.Vaig plantejar la creació d’un Centre de la Imatge a Barcelona fa temps. Finalment, es va aprovar el 2007. En aquest projecte entenem la imatge com tot allò que crea imaginari. És a dir, hi ha centres de la imatge a altres països on es pensa que la imatge és només fotografia. Nosaltres no volem fer això. A més, les exposicions seran una part central del projecte, però no l’única. Així, també tindrem un programa d’activitats que no són paral·leles perquè per a mi tenen la mateixa importància que les exposicions. En qualsevol cas, ni tenim col·lecció pròpia, ni la tindrem. El canvi ja es nota perquè vam tenir un moment clar de transició amb l’exposició del Che, on volíem comprovar fins on donava de si la imatge més reproduïda de la història i de les més manipulades. Aquest és un exemple del que volem fer: utilitzar els espais expositius per explicar idees. Continue reading →

Share

Otra vez, el mundo en bloques

La Virreina exposicions
abcd 756

Anna María Guash.

El «proyecto multimedia» concebido por Carlos Garaicoa, Daniel García Andújar e Iván de la Nuez denominado Postcapital es algo más que una exposición al uso. Es un «ensayo visual» en el que tanto los conceptos y las ideas formuladas por el ensayista Iván de la Nuez necesitan de las imágenes, los objetos y las obras (esculturas, videoinstalaciones, maquetas, fotografías), como a la inversa. Creemos así que los tres comisarios han logrado lo tantas veces buscado, pero pocas conseguido: este encaje de fuerzas, este diálogo vis a vis entre el discurso curatorial y los componentes materiales y virtuales de la exposición. Todo empieza con una reflexión de hondo calado histórico: la transformación del mundo en 1989 a raíz de la caída del muro de Berlín con la adaptación de los antiguos países del Este y del bloque comunista a los nuevos programas del capitalismo y la economía del mercado y la consiguiente aparición de una nueva ciudad global contemporánea, una ciudad, se nos dice, casi «abstracta» como ámbito de atomización y de ocio (o desocupación). Continue reading →

Share